El Sacramento de la Unción de Enfermos confiere al cristiano una gracia especial para enfrentar las dificultades propias de una enfermedad grave o ancianidad. La Unción de enfermos se conocía antes como «Extrema Unción», pues sólo se administraba «in articulo mortis» (a punto de morir), sentido del cual hoy ha sido desprovisto el sacramento . La Unción constituye el recurso, el «refrigerio» que lleva el cristiano para poder sobrellevar con fortaleza y en estado de gracia un momento de tránsito, especialmente el tránsito a la Casa del Padre a través de la muerte.
Lo esencial del sacramento consiste en ungir la frente y las manos del enfermo acompañada de una oración litúrgica realizada por el sacerdote o el obispos, únicos ministros que pueden administrar este sacramento.

Las veces que sea necesaria, siempre que sea en estado grave. Puede recibirlo incluso cuando el estado grave se produce como recaída de un estado anterior por el que ya había recibido el sacramento.

¿Qué efectos tiene la Unción de enfermos?

La unción une al enfermo a la Pasión de Cristo para su bien y el de toda la Iglesia; obtiene consuelo, paz y ánimo; obtiene el perdón de los pecados (si el enfermo no ha podido obtenerlo por el sacramento de la reconciliación), restablece la salud corporal (si conviene a la salud espiritu

al) y prepara para el paso a la vida eterna.

La unció dels malalts, sagrament de salvació i guarició

Naturalesa d’aquest sagrament

La unció dels malalts és un sagrament instituït per Jesucrist, insinuat com a tal en l’Evangeli de sant Marc (cf. Mc 6,13), i recomanat als fidels i promulgat per l’apòstol Jaume: «Està malalt algun de vosaltres? Que faci cridar els preveres de l’Església, i que preguin damunt seu, després d’ungir-lo amb oli en el nom del Senyor. I la pregària de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el posarà bo. Si ha comès pecats, li seran perdonats» (Jm 5,14-15). La tradició viva de l’Església, reflectida en els textos del magisteri eclesiàstic, ha reconegut en aquest ritu, especialment destinat a reconfortar els malalts i purificar-los del pecat i les seves seqüeles, un dels set sagraments de la nova llei.

Necessitat d’aquest sagrament

La recepció de la unció dels malalts no és necessària amb necessitat de mitjà per a la salvació, però no s’ha de prescindir voluntàriament d’aquest sagrament, si és possible rebre’l, perquè seria tant com rebutjar un auxili molt eficaç per a la salvació. Privar un malalt d’aquest ajut podria constituir un pecat greu.

Efectes de la unció dels malalts

En tant que veritable i característic sagrament de la nova llei, la unció dels malalts ofereix la gràcia santificant al fidel cristià; a més, la gràcia sacramental específica de la unció dels malalts té els efectes següents:

— la unió més íntima a la passió redemptora de Crist, per al seu bé i el de tota l’Església (cf. Catecisme 1521-1522, 1532);

— el reconfort, la pau i el coratge per vèncer les dificultats i sofriments propis de la malaltia greu o de la fragilitat de la vellesa (cf. Catecisme1520, 1532);

— la guarició de les relíquies del pecat i el perdó dels pecats venials, així com dels mortals en cas que el malalt estigués penedit però no hagués pogut rebre el sagrament de la penitència (cf. Catecisme 1520);

— el restabliment de la salut corporal, si és la voluntat de Déu (cf. Concili de Florència: DS 1325; Catecisme 1520);

— la preparació per al pas a la vida eterna. En aquest sentit el Catecisme de l’Església catòlica afirma el següent: «Aquesta gràcia [pròpia de la unció dels malalts] és un do de l’Esperit Sant que renova la confiança i la fe en Déu i dóna forces contra les temptacions del maligne, temptació de desànim i d’angoixa de la mort (cf. He 2,15)» (Catecisme 1520).