PENITÈNCIA – CONFESIÓN

Penitència

La lluita contra el pecat després del baptisme

Necessitat de la conversió

Malgrat que el baptisme esborra tot el pecat, ens fa fills de Déu i disposa la persona per rebre el regal diví de la glòria del cel, en aquesta vida quedem encara exposats a caure en el pecat. Ningú està eximit d’haver de lluitar contra el pecat, i les caigudes són freqüents. Jesús ens ha ensenyat a resar en el parenostre: «Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors», i això no només de tant en tant, sinó cada dia, molt sovint. L’apòstol sant Joan també diu el següent: «Si diem que no tenim pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres.» (1Jn 1,8). I sant Pau exhortava als cristians de la primera hora, a Corint: «Us ho preguem en nom del Crist: reconcilieu-vos amb Déu» (2Co 5,20).

Així, doncs, Jesús crida a la conversió: «S’ha complert el temps, i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en el missatge joiós» (Mc 1,15). No s’adreça només als qui encara no el coneixen, sinó a tots els fidels cristians que també han de convertir-se i avivar la seva fe. «Aquesta segona conversió és una tasca ininterrompuda per a tota l’Església» (Catecisme 1428).

Els actes del penitent

Són «els actes de la persona que es converteix sota l’acció de l’Esperit Sant: són la contrició, la confessió i la satisfacció» (Catecisme 1448).

La contrició

«Dels actes del penitent, el primer és la contrició. És “un dolor de l’ànima i una detestació del pecat comès amb la resolució de no pecar mai més”» (Catecisme 1451)

«Quan prové de l’amor de Déu estimat més que totes les coses, la contrició s’anomena “perfecta” (contrició de caritat). Aquesta contrició perdona els pecats venials; també obté el perdó dels pecats mortals, si inclou la ferma resolució de recórrer a la confessió sacramental tan bon punt sigui possible» (Catecisme 1452).

«La contrició anomenada “imperfecta” (o “atrició”) és també un do de Déu, un impuls de l’Esperit Sant. Neix de la consideració de la lletgesa del pecat o del temor de la condemnació eterna i de les altres penes amb què el pecador es veu amenaçat (contrició per temor). Aquest esquarterament de la consciència pot esbossar una evolució interior que serà perfeccionada sota l’acció de la gràcia, per l’absolució sacramental. Per si mateixa, però, la contrició imperfecta no obté el perdó dels pecats greus, sinó que disposa a obtenir-lo en el sagrament de la Penitència» (Catecisme1453).

«Convé de preparar la recepció d’aquest sagrament amb un examen de consciència fet a la llum de la Paraula de Déu. Els textos més adaptats a això s’han d’anar a buscar en el Decàleg i en la catequesi moral dels Evangelis i de les cartes apostòliques: el sermó de la Muntanya, els ensenyaments apostòlics» (Catecisme 1454).

 La confessió dels pecats

«La confessió al prevere constitueix una part essencial del sagrament de la Penitència: “En la confessió, els penitents han d’enumerar tots els pecats mortals de què tinguin consciència després d’haver-se examinat seriosament, fins i tot si aquests pecats són molt secrets i si únicament s’han comès contra els dos darrers preceptes del Decàleg (cf. Ex 20,17; Mt 5,28), perquè de vegades aquests pecats fereixen més greument l’ànima i són més perillosos que no pas els que es cometen davant de tothom”» (Catecisme 1456)

«La confessió individual i íntegra i l’absolució continuen essent l’única manera ordinària per la qual els fidels es reconcilien amb Déu i amb l’Església, fora del cas que una impossibilitat física o moral excusi d’aquesta confessió». La confessió de les culpes neix de l’autèntic coneixement de si mateix davant Déu, fruit de l’examen de consciència, i de la contrició dels propis pecats. És molt més que un alleujament humà: “La confessió sagramental no és un diàleg humà, sinó un col·loqui diví”

En confessar els pecats el cristià penitent se sotmet al judici de Jesucrist, que l’exercita per mitjà del sacerdot, el qual prescriu al penitent les obres de penitència i l’absol dels pecats. El penitent combat el pecat amb les armes de la humilitat i l’obediència.

La satisfacció

«L’absolució lleva el pecat, però no posa pas remei a tots els desordres causats pel pecat. Ja alçat del pecat, el pecador encara ha de recuperar la plena salut espiritual. Per tant, ha de fer alguna cosa més per a reparar els seus pecats: ha de “satisfer” d’una manera apropiada o “expiar” els seus pecats. Aquesta satisfacció s’anomena també “penitència”» (Catecisme 1459).

El confessor, abans de donar l’absolució, imposa la penitència, que el penitent ha d’acceptar i complir després. Aquesta penitència li serveix com a satisfacció pels pecats i el seu valor prové sobretot del sagrament: el penitent ha obeït Crist complint el que ell ha establert sobre aquest sagrament, i Crist ofereix al Pare aquesta satisfacció d’un membre seu.

Opus Dei - Tema 22. La penitència

Los cristianos estamos llamados a la santidad; para ello hay que vivir en gracia de Dios; pero podemos perder la gracia bautismal por el pecado mortal, que mata la vida sobrenatural del alma y rompe la amistad y la comunión con Dios. El pecado, como explica el Papa Juan Pablo II, es un acto suicida, porque ante todo, el hombre se daña a sí mismo, destruyendo toda obra buena.
El Señor Jesús ha instituido el sacramento de la penitencia, que se llama también y muy adecuadamente “Sacramento de la Reconciliación” o Confesión, para perdonar los pecados cometidos después del Bautismo y abrirnos así la puerta a la reconciliación con Dios.
Jesucristo, por ser Dios, tiene poder para perdonar los pecados, y dio este poder a los Apóstoles y sus sucesores en el sacerdocio, quienes actúan “en la persona de Cristo”; o sea que, de hecho, es el mismo Jesucristo el que perdona por el misterio del sacerdote.

¿Qué es el sacramento de la reconciliación?

Es el sacramento instituido por Jesucristo para perdonar los pecados cometidos después del Bautismo.

¿Qué es necesario para hacer una buena confesión?

Para hacer una buena confesión es necesario:

1º Examen de conciencia.
2º Dolor de los pecados.
3º Propósito de enmienda.
4º Decir los pecados al confesor.
5º Cumplir la penitencia.

¿Qué es el examen de conciencia?

Es recordar los pecados cometidos desde la última confesión bien hecha.

¿Qué es el dolor de los pecados?

Es un sentimiento o pena interior de haber ofendido a Dios.

¿Qué es propósito de la enmienda?

El propósito de la enmienda es una firme resolución de no volver a pecar y de evitar todo lo que pueda ser ocasión de cometer pecados.

¿Qué pecados debemos confesar?

Debemos confesar todos los pecados mortales no confesados anteriormente, con su número y circunstancias. Conviene decir también los pecados veniales.

¿Qué pecado comete el que calla por vergüenza la confesión de algún pecado mortal?

El que calla por vergüenza la confesión de algún pecado mortal comete un grave pecado llamado sacrilegio, y no se le perdonan los otros pecados confesados.

¿Qué ocurre si se olvida la confesión de un pecado mortal?

Si se olvida la confesión de un pecado mortal, la confesión vale, pero el pecado olvidado debe manifestarse en la próxima confesión.

¿Qué es cumplir la penitencia?

Cumplir la penitencia es rezar las oraciones y hacer las buenas obras que manda el confesor.

¿Qué es el secreto de confesión?

El secreto de confesión es el silencio absoluto que el sacerdote está obligado a guardar sobre los pecados escuchados en la confesión.