ERMITA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA

Al nostre voltant…

Es tracta d’una església d’una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants.

 L’absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d’esfera.

Tant la nau com l’absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior.

 Els paraments de l’edifici són llisos tant per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L’aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats.

Al mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya amb dues obertures. Pertany al primer període romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d’una sola nau i un absis.

 El treball de la pedra i la manca d’ornamentació fan pensar que es tracta d’un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l’any 1577, fruit d’una reforma posterior.

 En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d’esser excavades a terra enlloc d’obertes a la roca. L’altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII.

Notícies històriques

El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l’any 964. La primera referència escrita de l’església és de l’any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia.

En el segle XVI es feren obres i l’any 1577 s’adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L’any 1624 se li agregà com a sufragània l’església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s’independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

La seva ubicació és a prop d’una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. Avui és capella d’una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà.”