L'APLEC DE SANT ISCLE
La missa i la benedicció dels pans tradicionals de Sant Iscle van ser oficiats per primera vegada pel nou mossèn de la parròquia de Sant Martí, Joan Carles Montserrat, que parlava d’un dia preciós i una tradició que ajuda a agermanar als veïns i veïnes de Cerdanyola.
L’església mil·lenària de Sant Iscle és un dels edificis més importants de Cerdanyola. Pertany a la parròquia de Sant Martí. Es tracta d’un edifici d'estil romànic construït al segle XII molt a prop d’un antic temple preromànic i del cementiri que l'envoltava. Al llarg del temps ha sofert diverses reformes i ampliacions fins que el 1995, amb motiu de la commemoració del Mil·lenària de la primera cita documental del temple, es va restaurar per recuperar l'aspecte que devia tenir a la segona meitat del segle XVI. L’església està situada al bell mig de la Vall de les Feixes, al parc natural de la Serra de Collserola, i té ben aprop diversos aqüeductes i masies que aprofiten l’aigua del torrent de Sant Iscle, que genera una frondosa vegetació.
Aquesta construcció és l’epicentre d’una festa popular al seu voltant: l’Aplec de Sant Iscle. La festa consisteix en una trobada multitudinària a l’esplanada que hi ha davant de l’ermita. La vigília ja hi va gent a passar-hi la nit, acampats, tot i que oficialment es recomana no fer-ho. Al matí, hi ha l'actuació de danses i balls populars de Cerdanyola (Moixiganga, Ball de Gitanes, etc) i tot seguit, missa amb el tradicional repartiment de panets beneïts, que la tradició popular diu que s’ha de guardar per evitar robatoris. Acabada la missa es fa una gran ballada de sardanes i tothom qui ho desitgi pot visitar l’interior de l’ermita. A partir d’aleshores, la festa arriba al seu moment més esperat, quan els congregats encenen petits focs i hi couen els aliments que s’han dut de casa i que els serviran per dinar. Aquest dinar de germanor, a redòs del l’ermita al voltant de la qual es va fundar Cerdanyola, serveix per trobar-se i compartir al voltant d’un àpat a l’aire lliure.